Sant Antoni Abat (251–356), conegut popularment a Mallorca com sant Antoni dels ases, va ser un monjo egipci. Fill d’una família rica, en morir els seus pares repartí tota la seva herència entre els pobres i es retirà a viure al desert. És famós per les seves lluites contra el diable i les seves temptacions. És el fundador del moviment dels anacoretes i el pare espiritual del monaquisme cristià, d’aquí el qualificatiu d’abat, malgrat que no ho va ser de cap monestir.
En aquesta escultura, obra de Guillem Galmés, del 1924, se’l representa com un ancià amb un llibre a la mà, símbol de saviesa espiritual i de la Paraula de Déu, i un bastó d’ermità del qual penja una campaneta. La campaneta fa referència a la seva relació amb els canonges hospitalers de sant Antoni, coneguts com a antonians, que identificaven amb campanetes els porcs que criaven per obtenir el greix amb què guarien el “foc de sant Antoni”.
