Sant Pau de Tebes, també conegut com sant Pau l’Ermità (s. III), va ser el primer ermità cristià. Segons la llegenda, fugint de la persecució de Deci, es retirà de jove a viure en una cova del desert de Tebes, on durant la primera quarantena d’anys s’alimentà exclusivament dels dàtils d’una palmera i de l’aigua d’una font, i més endavant d’un bocí de pa que diàriament li duia un corb. Poc abans de morir, la seva existència fou revelada en somnis a sant Antoni Abat, que el visità.
En aquesta escultura, obra de Guillem Galmés, del 1924, se’l representa com un ancià, ja que segons la llegenda visqué 113 anys, acompanyat del corb amb el pa al bec que l’alimentava.
