Santa Bàrbara de Nicomèdia (s. III) era la filla d’un home molt ric que la tancà en una torre per preservar-la del contacte amb el món fins que es casàs. Però ella, en secret, es va fer cristiana i consagrà la seva virginitat a Déu. En assabentar-se’n, son pare volgué matar-la, però miraculosament la torre s’obrí i pogué fugir. Finalment fou atrapada i torturada per ordre de son pare perquè renegàs de la fe cristiana. Finalment, el seu propi pare la decapità. Com a càstig diví, quan aquest tornava a casa seva, un llamp, precedit d’un gran tro, el matà. Per aquest motiu, santa Bàrbara és a qui invocam contra els trons i els llamps.
En aquest quadre se la representa amb una destral a les mans, que recorda la seva decapitació, i una diadema que indica el seu estatus social elevat. En segon pla s’observa una torre com aquella on romangué tancada, i al cel, un llamp com el que matà son pare.
